Les Històries Naturals, Joan Perucho

Primera Part:  Capítol 1: El  naturalista Resum: Comença descrivint una habitació on hi ha la “scolopendra martirialisis”. Durant el capítol anomenen altres animals i parlen d’ells, com per exemple, l’àurea picuda, el simius saltarinus, l’otorrinus fantàsticus... Antoni de Montpalau inicia un recorregut per Barcelona. Vocabulari: Autòmat: persona que obra d’una manera mecànica i involuntària, que segueix una rutina. Impel·lit: moure a obrar, a fer alguna cosa, impulsar, propulsar. Ressort: allò que dóna impulsió. Domàs: teixit de seda o cotó amb dibuixos en què la roba és brillant en uns indrets i mat en uns altres. Estampació d’indianes: segell que bé d’ Amèrica. Vagorosos: entrar a la ventura. Fàl·liaques: figura i símbol de l’òrgan masculí de la generació. Fàccides: flonjo, mancat de força. Cadència: freqüència regular de repetició de sons, imatges, moviments. Devers: aproximadament. Curulla: ple a  vessar. Benemèrita: que ha conquistat mèrit, digne d’honor pels seus serveis. Palafreners: mosso que tenia cura dels cavalls.  Xavos: a Catalunya, la moneda de coure més petita de la sèrie dels quartos, que valia 0,5 quartos.  Salabror: qualitat de salabrós. Lívides: d’una pal·lidesa blavosa. Levita: Israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple. Espectrals:  imatge d’un mort que s’apareix a algú, fantasma, aparició. Localitzacions: Personatges: -Jaume salvador: gran botànic que comença a burlar astutament, per amor a la ciència, els preceptes del Sant Ofici. Real. Animals: Scolopendra martirialis: insecte monstruós. Mortal de necessitat s’assembla a un centpeus gegantí. Àurea picuda: Volàtil. Espècie indeterminada. El seu cant era una pura melodia inaudible. Tímida. Conservà una rara afecció a Antoni de Montpalau. Símius saltarinus: Mico que salta. El pelatge es conserva amb naftalina. Otorrinus fantàsticus: Animal inexplicable Avutarda gèminis: misteriós animal que obsessionà durant molts anys els naturalistes científics. De sobte, desaparegué de la terra. Pinsà: ocell d’uns 15cm, blau-verdós amb el ventre gris, valorat pel seu cant. Plantes: No hi ha plantes. Fotos/Dibuixos: Capítol 2: La carnívora: Resum: Comença explicant una òpera i explica el que passa. Seguidament explica que hi ha una gran tradició de capitans i de pilots. Llavors Novau explica que l’avaturda gèminis és un mamífer d’interès excepcional per ell, un animal misteriós. Novau i Antoni Montpalau, que estaven en el jardí botànic, parlaven sobre l’avaturda gèminis. Al final del capítol quan surten del jardí botànic, Antoni Montpalau es va quedar pensatiu en veure l’ombra del principi. Vocabulari: Singladures: Dia de navegació, camí que fa la nau en 24 hores, comptades de migdia a migdia. Cordam: Conjunt de cordes, especialment d’una nau. Peixopalo: estocafix; Bacallà assecat sense salar. Sòpits: Ensopit, somnolent. Mandràgora: Herba del gènere Mandragora, de la família de les solanàcies, de fulles totes en roseta basal, oblongues o lanceolades, flors violàcies o verdoses i fruit en baia, groga o de color de carabassa, que es fa a les terres mediterrànies meridionals, a l’arrel de la qual, sovint antropomorfa, hom atribueix virtuts màgiques i afrodisíaques. Curandero oficial: Persona que fa de metge sense ésser-ho. Persona que usa procediments no verificats per la ciència per curar malalts o alleugerir els símptomes de les malalties. Oscil·lar: Un cos, moure’s entorn d’un eix o d’un punt fix alternativament en un sentit i en el sentit  Vímet: Branca prima, llarga i flexible, de la vimetera o d’altres arbres, emprada per a fer recipients i alguns petits mobles. Immutable: No mudable, no susceptible de canvi. Que no s’immuta. Lacai: Criat de lliurea que acompanya el seu amo a peu, a cavall o en el cotxe. Enfellonides. Clavicordi: Instrument musical cordòfon, semblant a la cítara amb teclat, en què les cordes són percudides per llengüetes metàl·liques fixades a l’extrem de la tecla. Beatitud: Felicitat perfecta, tranquil·la. Agombolar: Ajuntar, posar o fer anar plegats  Deixondir-se:  Fer sortir d’un estat d’ensopiment Fanerògames: Que produeix flors. Meditabund: pensatiu Localitzacions: Surten les mateixes localitzacions del capítol 1. Personatges: Antoni de Montpalau: científic d’extraordinari valor. Membre de l’Acadèmia de Ciències. Racionalista de jove, acabà dient que havia descobert la poesia de tres coses: l’Amor, el Misteri i l’Aventura. És el protagonista de la present novel·la. Morí a Amsterdam d’una angina de pit Novau: capità del vaixell. Parent de Montpalau. Acompanyà aquest en les seves extraordinàries aventures. Tingué una fi misteriosa: quan viatjava per aigües de Malta, veié per segona vegada l’espantable peix Nicolau. Llegà la seva fortuna a Antoni de Montpalau. Animals: Rata-pinyada: nom de diferents espècies de quiròpters o mamífers voladors. És insectívor. De dia dorm en coves i cases abandonades i surt a caçar al vespre. Rates de claveguera: nom de diferents rosegadors d’uns 20 cm de llargada. Habita en llocs humits. Són grans devoradors en graners, magatzems.. són portadors de plagues com la pesta, la ràbia, etc. Plantes: Carnívora: dit de la planta que s’alimenta d’insectes Soca: tronc d’un arbre. La part més pròxima a les arrels. Fotos/Dibuixos: Capítol 3: El cafè de la llibertat: Resum:  Al començament del capítol, descriuen una masia anomenada Gràcia. Més endavant, ens expliquen que el cavaller Montpalau i el seu cosí es dirigeixen a aquesta masia. Pel camí es troben a uns militars que els fan parar però després els deixen seguir el camí. A la masia, la masovera els va rebre fent-los una mica de festa. L’interior de la casa era gran, amb grans estances. Montpalau li lliura un document a Isidre, el masover. Aquest document parlava sobre la convivència  d’emprar els nou mètodes moderns sobre l’agricultura. Més tard, els dos cavallers, amb l’ajuda d’Isidre i de 6 mossos, van recollir herbes medicinals per a l’amic de Montpalau, el doctor Samsó Corbella. Després de menjar, van anar al cafè de “la llibertat”. Mentre estaven al cafè, va entrar un home enfundat en una jaqueta negre, es va acostar a la barra del bar i va treure una pistola. Va disparar a Montpalau però aquest, va tenir temps d’esquivar la bala. Vocabulari: Evocador: Que evoca, que recorda. Baluard: Element de fortificació de forma pentagonal inserit en l'espai d'unió de dos panys de muralla.  Escamots: Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc.  Capitostos: Persona que dirigeix i comanda, especialment cap d'exèrcit. Excedia: Ésser més gran o superior que algú o alguna cosa, en tal o tal cosa, per tal o tal concepte. Emparat: Excessivament vinculat al pare. Salconduit: Document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera.  Eixordant: Un soroll molt intens deixar (algú) com sord. Filigranades: Afaiçonar en filigrana, adornar amb filigrana. Agrests: Camperol, propi del camp (en oposició a ciutadà). Funàmbula: Persona que camina, que dansa, etc., sobre una corda estirada. Eludint: Evitar amb subterfugis o habilitat una dificultat, una obligació, etc. Escàpol: Que ha aconseguit escapar-se. Localitzacions: Personatges: Antoni de Montpalau:  Naturalista, il·lustrat i liberal etiqueta i classifica totes les espècies per tal de mantenir l'ordre i il·luminar el coneixement de les coses. Tot està sotmès al domini de la raó excepte allò que la raó mateixa no pot percebre, com l’Àurea picuda, una espècie indeterminada que encara no s'ha pogut classificar perquè ningú n'ha pogut descobrir mai cap exemplar i perquè el seu cant és inaudible per a l'orella humana. Novau: Capità de vaixell. Parent de Montpalau. Acompanyà aquest en les seves extraordinàries aventures. Tingué una fi misteriosa. Isidre: Propietari de la masia Samsó Corbella: Doctor de medicina Plantes: No hi ha cap planta. Animals: No hi ha cap animal. Capítol 4: Teoria del dip: Resum: Després de l’accident, el doctor Samsó Corbella, li diu a Montpalau que es quedi al llit. Novau li fa companyia. Novau li llegeix un manuscrit “Tractat de Genitura”. Feia mal temps. Entra a l’habitació un servent (Ramon), que els porta xocolata. Els dos cosins s’ho menjaren tranquil·lament. Els cosins es queden comentant el que han llegit.  Vocabulari: Abellia: Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. Intrèpid: Que no tem els perills. Meticulosament: D'una manera meticulosa Lona: Teixit molt fort de cotó o cànem, usat en la confecció de veles de nau, tendals, tendes de campanya, espardenyes, etc. Evocadors: Que evoca, que recorda. Litografia: Sistema d'impressió, basat en el fenomen de la repulsió existent entre l'aigua i les matèries grasses, en què el dibuix és fixat mitjançant una base grassa damunt la pedra litogràfica o bé damunt una planxa metàl·lica de zinc o alumini. Oras: Ventet suau i agradable Valerós: Valent, coratjós, estrenu. Hermètica: Dit de la tancadura perfecta, que no deixa passar l'aire ni cap altre fluid.  Bucòliques: Relatiu o pertanyent a la vida i l'ocupació dels pastors. Malèfica: Que perjudica un altre amb maleficis.  Animals i plantes: Formiga: Insecte himenòpter que fa galeries sota terra o en el tronc dels arbres, on viu en societats compostes de tres menes d’individus: mascles, femelles i obreres.  Abella: Insecte de l’ordre dels himenòpters que viu en eixams i produeix mel i cera Aranya: Invertebrat artròpode de l’ordre dels araneids, que té quatre parells de potes i un parell o més d’òrgans secretors d’un fil sedós amb què teixeix la teranyina. Gall: Mascle d’una espècie d’ocells de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella, carúncules vermelles i penjants a cada costat de la cara, bec curt i arcat, plomatge abundant i llustrós, i tarsos armats d’esperons llargs i aguts Llop: Mamífer carnívor de la família dels cànids, de pèl gris fosc, orelles erectes, cua llarga i peluda, molt voraç, que emet un udol característic Ase salvatge: Mamífer perissodàctil més petit que el cavall, amb les cerres del coll i de la cua més curtes, orelles molt llargues, que és emprat sobretot com a bèstia de càrrega, algunes espècies o subespècies del qual viuen en estat salvatge a l’Àsia i a l’Àfrica Cigala: Insecte homòpter, d’uns 4 centímetres de llarg, cap gros, ales transparents i abdomen cònic sota el qual tenen els mascles un òrgan amb membranes vibrants amb què produeixen un so estrident i monòton  Vibra: Escurçó Mustela:  Mamífer carnívor de la família dels mustèlids, amb el cap allargat, les potes i la cua curtes, de color vermellós i blanquinós, molt actiu, que es nodreix de petits mamífers i habita l’hemisferi nord Tigre: Mamífer carnívor de la família dels fèlids, el més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques, que habita l’Àsia Unicorn: Mamífer carnívor de la família dels fèlids, el més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques, que habita l’Àsia Pantera: Lleopard Pago: Paó Oronella: Oreneta Eriçó: Mamífer insectívor de la família dels erinaceids, que té el pèl de la part superior del cos barrejat amb punxes i és capaç d’enrotllar-se formant una bola, propi d’Europa i de les seves illes Cavall: Mamífer perissodàctil que es distingeix de l’ase i de la zebra perquè té el bescoll i la cua poblats de pèls llargs i abundants, el coll més arquejat i el cap i les orelles relativament més petites, domèstic, emprat com a animal de sella, de tir, de treball o d’abastament Balena: Mamífer cetaci del grup dels misticets i de la família dels balènids o de la família dels balenoptèrids.  Guineu:  Mamífer carnívor de la família dels cànids, d’uns 60 centímetres de llarg, musell estret, orelles dretes, peus curts, cua llarga i grossa i pelatge rogenc  Fenix :Ocell fabulós capaç de renéixer de les seves cendres, el qual es representa de cara, amb el cap de perfil i les ales alçades i sobre una foguera.  Papagay: Ocell Perdiu sparver: Ocell Fulles: Òrgan laminar generalment de creixement limitat, ordinàriament verd, que neix lateralment de la tija d’una planta i és característic de l’esporòfit de les plantes superiors. Àurea picuda: Volàtil. Espècie indeterminada. El seu cant era una pura melodia inaudible. Tímida. Simius saltarnius: Mico que salta. El pelatge es conserva amb naftalina. Dip: Un pretès ésser que es transforma succesivament en aranya, borinot, voltor, Personatges: Els mateixos personatges estan descrits al capítol 3. Fotos/dibuixos: Localitzacions: Capítol 5: El brau diabòlic: Resum: Explica el que fa el príncep Fèlix Maria Vicenç Andreu Lichnowsky a l'exèrcit de l'altiva Prússia. Va participar en diverses campanyes carlines. Va conèixer a Ramon Cabrera. Va ser destinat a l'estat major, això li va permetre familiaritzar-se amb la llengua catalana La seva fama va créixer ràpidament. Antoni Montpalau va conèixer a Eudald del Puig gràcies a Narcís Riera. A la tarda quedà amb Novau al Torí, on el capità italià Cantaluppo s'alçava en globus aerostàtic. Montpalau no sentia cap mena d'atracció per aquesta festa sagnant. Vocabulari: Calumniosa: Imputació greu i falsa contra algú. Truncada: Que acaba abans que la seva secció transversal esdevingui un punt Impetuositat: Que es mou, es llança, amb força i violència. Elogi: Que es mou, es llança, amb força i violència. Proemial: Part d’un discurs, d’una obra, que serveix d’introducció. Auge: Grau superior d’una cosa. Curulla: Ple a vessar. Xaranga: Conjunt instrumental format per instruments de vent.  Llast: Sacs de sorra que els tripulants dels globus aerostàtics s’emportaven i deixaven caure a mesura que volien enlairar-se.  Consuetud: Ús constant, costum. Rabent: Animat d’un moviment ràpid Fonedís: Que es fon o desapareix amb facilitat. Localitzacions: Personatges: Ramon Cabrera: General en cap dels exèrcits carlins d’Aragó València i Múrcia. Posteriorment ho fou també del de Catalunya. Cèlebre en tot el món pel seu valor i la seva tàctica. Al final de la campanya contragué una estranya malaltia, superada per l’oportuna intervenció d’Antoni de Montpalau, de qui fou gran amic. Finalment es mullerà i visqué a Londres voltat de setters amb pedigrí. Lichnowsky: El príncep. Voluntari reialista emparentat amb la família imperial. Molt sagaç. Enamorat sense esperança de Matilde de Ferrari. Tocava delicadament el flautí. De gran èxit entre les dones, posseïa una finíssima sensibilitat. Tingué una tràgica fi. Pep de l’oli: Guerriller reialista. Brut. Feia el que podia. Antoni de Montpalau: científic d’extraordinari valor. Membre de l’Acadèmia de Ciències. Racionalista de jove, acabà dient que havia descobert la poesia de tres coses: l’Amor, el Misteri i l’Aventura. És el protagonista de la present novel·la. Morí a Amsterdam d’una angina de pit. Lo Gayter del Llobregat: Pseudònim de Joaquim Rubió i Ors, un dels pares de la Renaixença. Els seus versos eren celebradíssims. Instaura una dinastia d’homes i lletres.               Narcís Riera: Un dels rectors del Col·legi de Nobles de Cordelles. Feia discursos en castellà acadèmic. Novau: capità de vaixell. Parent de Montpalau. Acompanyà aquest en les seves extraordinàries aventures. Tingué una fi misteriosa: quan viatjava per aigües de Malta, veié, per segona vegada, l’espantable peix Nicolau. Llavors, tancant-se a la seva cabina, desaparegué sense deixar rastre, obligant el segon oficial a fer-se càrrec de la navegació. Llegà la seva fortuna a Antoni de Montpalau. Cantaluppo: Aeronauta. Féu la volta al mon en vuitanta dies. Juli Verne s’hi inspirà en escriure la famosa novel·la. Animals: Peixos: Són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi). L'especialitat de la zoologia que s'ocupa específicament dels peixos es diu Ictiologia. Granotes: Granota és el nom d'ús generalitzat per designar diversos amfibis de l'ordre dels anurs. Concretament, es refereix a tots els membres d'aquest ordre que no tenen la pell rugosa a l'esquena, ja que aquests se solen anomenar gripaus. Toros: Raça bovina originària del sud d'Espanya, utilitzada per al toreig, brevilínia i de perfil còncau, que es caracteritza per un gran dimorfisme sexual i variabilitat dels caràcters morfològics. Plantes: Herbari: Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l'ensenyament de la botànica. Fotos/Dibuixos:  Capítol 6: Aires de París: Resum: Comença parlant de com han de ser els perfums. Explica que Hom podria dividir-los en dos immensos grups: gèlids i càlids. Explica les característiques dels càlids. Diu que el príncep Lichnowsky, aspirava la fragància d'un mocador de seda i s'abandonava a un desordre sentimental provocat per l'evocació d'una bella figura femenina. La bella s'anticipava en la compra. Es van fer molt amigues. L'amiga es deia Aurora, era escriptora. Se'n anar cap a Barcelona amb Frederic Chopin. Montpalau rebé la notícia dos dies abans. Ho va explica de seguida a la tertúlia del marqués de La Gralla. El marqués anuncià als contertulis la seva intenció d'organitzar una festa. Mademoiselle Dupin i Frederic Chopin arribaren a Barcelona entre un núvol de pols, Montpalau s'avançà i féu una profunda reverència. I celebraren el refresc anunciat. Vocabulari: Voluptat: Complaença en els delits sensuals.  Sensori:  Relatiu o pertanyent al sensori, als òrgans dels sentits. Assidu: Contínuament present o concurrent prop d’una persona, en algun lloc Corporeïtat: que té cos Bivaquejar:  Campament de nit al ras.  Púdica: Honest, cast.  Omís:  Deixat de banda. Inaudible: No oïble. Errívoles: Que es presta a ésser errat. Falenes:  papallona nocturna Devers: Cap a.  Cínicament:  D’una manera cínica, amb cinisme: Doctrina de l’escola filosòfica dels cínics, fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates.  Levita: Israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple. Localitzacions: No hi ha localitzacions. Personatges: Néziers: Parenta d’Antoni de Dupin, coneguda universalment pel pseudònim de George Sand. Llegia els llibertins francesos del XVIII. Mantenia relacions intimes amb el pintor Josep Maria de Martin, exiliat reialista a París. George Sand: Pseudònim d’Aurora Dupin. Es vestia d’home. Escriptora cèlebre. Escandalitzà els mallorquins. Francesc Avinyó i Barba: Físic. Membre de la tertúlia del marques La Gralla. Pagà un berenar al Cafè del Perú. Tenia una fabrica de teixits. S’arruïnà amb la qüestió de les selfactines. Era molt bon home. Animals: Papallona: Les papallones o palomes (País Valencià) o voliaines són uns insectes que pertanyen a l'ordre dels lepidòpters. Cavall: Mamífer perissodàctil que es distingeix de l’ase i de la zebra perquè té el bescoll i la cua poblats de pèls llargs i abundants, el coll més arquejat i el cap i les orelles relativament més petites, domèstic, emprat com a animal de sella, de tir, de treball o d’abastament. Isards: Mamífer remugant de la subfamília dels caprins i de la família dels bòvids (Rupicapra rupicapra), amb banyes primes i corbades de la punta i pelatge fosc amb taques blanques al cap. Falenes: Papallona de nit. Gosseta cóquer: Raça de gos originària d'Anglaterra, de pèl suau, dens i lleugerament ondulat, musell quadrat i orelles amples, penjants i cobertes de pèl. Gat: Nom de diverses espècies de mamífers de la família dels fèlids, subordre dels fissípedes, de cap arrodonit i ample, llengua aspra i pelatge suau, entre els quals es destaca el gat pròpiament dit, o gat domèstic (Felis catus), de cua llarga i prima, ungles retràctils, pelatge més o menys llarg i coloració diversa (amb nombroses varietats, com ara el gat d'Angora, de pèl molt llarg i sedós, i el gat persa o gat siamès, de pèl curt de color ocre groguenc), el gat cerval, o linx, i el gat salvatge (o fer) (Felis sylvestris), més massís que el domèstic i amb el pelatge de color crema amb bandes fosques.  Plantes: Bosquet: Grup d'arbres reduït i que posseeix incompletament els caràcters del bosc. Arbustacions: Vegetal llenyós d'uns cinc metres d'alçària màxima que comença a ramificar-se arran de terra, o gairebé, i que lleva diversos troncs sense que cap d'ells esdevingui preponderant. Espígol: Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Lavandula angustifolia), de fulles lanceolades i flors blaves agrupades a l'extrem d'una tija florífera. Els olis essencials de l'espígol serveixen per a fabricar l'aigua de lavanda.  Romaní: Arbust perennifoli de la família de les labiades (Rosmarinus officinalis), molt aromàtic, de fulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, flors blavoses en petits ramells i fruits amb quatre núcules, emprat com a planta ornamental i remeiera i també com a condiment. Pi de muntanya: Gènere d'arbres perennifolis de la família de les pinàcies (Pinus sp), de fulles aciculars (agulles), monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, les pinyes, i les quals contenen les llavors, els pinyons. Alzines sureres: Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de capçada espessa, de fulles d'un color verd fosc, que produeix glans com a fruit. Cal esmentar l'alzina de fulla llarga (Q. ilex ssp ilex) i l'alzina de fulla curta (ocarrasca). Fotos/Dibuixos: Capítol 7: L’arpa pneumàtica: Resum: S’inicia quan el marquès de la Gralla fa una festa en el seu honor. Sorgeixen molts personatges com Bartomeu Garriga, Segimon Ferrer, Pascual Matons, Samsó Corbella... Tots aquests personatges es trobaven reunits al gran saló de recepció. Acaba quan Aurora Dupin i Frederic Chopin marxen cap a Palma i deixen a Barcelona els seus autèntics amics. Vocabulari: Xacrós: Que pateix una xacra: mal físic que pateix algú com a deixalla d'una malaltia. Toponíma: Branca de l'onomàstica que estudia els topònims. Gairell: Obliquament, de costat. Exasperació: Irritar. Escalfapanxes: Llar de foc petita practicada en la paret d'una habitació. Clavicèmbal: Instrument musical de cordes metàl·liques disposades en la mateixa direcció que les tecles, i pinçades per plectres maniobrats per un teclat. Lacais: Criat de lliurea que acompanya el seu amo a peu, a cavall o en el cotxe. Embalum: Volum d'una cosa, especialment quan és desmesurat. Baiard: Aparell format de dues barres llargues paral·leles amb una plataforma al mig per a transportar-hi, generalment a pes de braços, persones, materials de construcció i altres objectes. Dissertar: Discórrer metòdicament sobre una matèria científica, artística. Personatges: Bartomeu garriga: contertulià del marques de La Gralla. Filòleg. Va conèixer Jovellanos en la seva joventut fent un viatge a Astúries. Reia de manera característica. Quan envellí, es tornà una mica dur d’orella i anava sempre amb una trompeta acústica. Testà en 1858 Seguimon ferrer: descobridor de la coagulació matemàtica. Caràcter escèptic. Negat absolutament per a la poesia. S’enemistà amb Antoni de Montpalau, a qui tractà de farsant. Morí a Sevilla d’un accés de gazpacho. Tingué molts enemics justificats Samsó corbella: metge. Vivia a la plaça d’en Regomir. Contertulià del marquès de La Gralla. La seva muller no li comprenia les íntimes vel·leïtats sentimentals. Fugí a Nàpols amb la cantatriu Teodora Lazzi i acabà de metge del Gran Turc, a Constantinoble. Es féu mundialment famós pel seu “Discurs sobre el contagi de les mosques”. Josep Ignasi: Fill hereu del marquès de La Gralla. Inventor de l’arpa pneumàtica (vegi’s) i de la flauta liberal. Músic notable. Quan heretà títol i patrimoni, es traslladà a Montmatre i muntà espectacles científico-musicals de gran ressonància. Animals: No hi ha. Plantes: No hi ha. Fotos/Dibuixos: No hi ha. Capítol 8: Història natural de Catalunya: Resum: S’inicia explicant que Pere Gil va escriure la Historia Catalana, en lo qual descrivia coses naturals de Catalunya. Seguidament sorgeix l’escrit de Antoni Montpalau, que parlava de la història natural de Catalunya i hi trobem moltes localitzacions com Tarragona, Girona, Montjuïc, Barcelona, Tortosa... També va descriure l’estudi de cristalls i pedres precioses cosa que Montpalau no va fer. S’acaba quan parla de cornioles i riu maleïdament (el Pere). Vocabulari: Llavora: Llavor Aras: És un riu de la regió del Caucas que fa frontera entre Turquia. Alabastre: És un mineral. És una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, difenret de la selenita. Localitzacions: No hi ha localitzacions. Personatges: Pere gil: Jesuïta naturalista nat a Reus. És autor d’una famosa Història Natural de Catalunya. Baró de meer:  Barceloní. Fou capità general de Catalunya i es distingí en la seva lluita contra el comte d’Espanya o d’Espagne. Era home sensible. Don Antoni Augustí: arquebisbe de Tarragona Don Joan Teres: arquebisbe de Tarragona Animals: No hi ha. Plantes: No hi ha. Fotos/Dibuixos: No hi ha. Capítol 9: Una lletra misteriosa: Resum: el marquès de La Gralla reuneix a Antoni de Montpalau al doctor Samsó Corbella, al canonge Matons, al filòleg Garriga i Segimon Ferrer, perquè els hi havia de dir una cosa extraordinària. Un cop estan tots reunits, el marques els hi llegeix una carta que la seva germana, la Baronessa de Urpí, li va enviar. Un cop llegida la carta, Montpalau decideix anar al poble de la baronessa, a Pratdip. Vocabulari: Promptitud: Qualitat de prompte. Canonge: Antigament, clergue que seguia una regla o cànon.  Pompes: Acompanyament sumptuós o comitiva solemne en ocasió de festes, cerimònies o d'altres esdeveniments de la vida pública o privada. Atribolada: Produir un estat de torbació en l'ànim (d'algú) que no li deixa veure clar què ha de fer, què ha de dir, etc., com ha d'obrar, de captenir-se. Nodriment: Acció de nodrir o de nodrir-se. Gorja:  Gola. Agutzil: Algutzir. Xacres: Mal físic que pateix algú com a deixalla d'una malaltia.  Localitzacions: Pratdip, a la vora de Mola Falset. Personatges: Antoni de Montpalau  naturalista, il·lustrat i liberal etiqueta i classifica totes les espècies per tal de mantenir l'ordre i il·luminar el coneixement de les coses. Tot està sotmès al domini de la raó excepte allò que la raó mateixa no pot percerbre, com l''àurea picuda, una espècie indeterminda que encara no s'ha pogut classificar perquè ningú n'ha pogut descobrir mai cap exemplar i perquè el seu cant és inaudible per a l'orella humana. Marquès de la Gralla Aristòcrata barceloní. Membre de l'Acadèmia de Ciències. Al seu palau, s'hi reunia una famosa tertúlia científica. Era home de bon tarannà i grau autoritat. Tenia entre mans l'estudi de l'aclimatació i explotació de l'estruç per als conreus del Prat de Llobregat. Era germà de la baronessa d'Urpí i, per tant, oncle d'Agnès. Doctor Samsó Corbella Metge. Vivia a la plaça d'en Regomir. Contertuli del marquès de la Gralla. La seva muller no li comprenia les íntimes vel·leïtats sentimentals. Fugí a Nàpols amb la cantatriu Teodora Lazzi i acabà de metge del Gran Turc, a Constantinoble. Es féu mundialment famós pel seu “Discurs sobre el contagi de les mosques”. Canonge Matons: Canonge liberal i contertuli del marquès de La Gralla. Llegia Horaci a estones perdudes i dreçà un índex d’autors catalans antics. Acabà essent bisbe de Múrcia. Escriví una oda llatina dedicada al progrés que es publicà a “El Vapor”. Filòleg Garriga: Contertuli del marquès de la Gralla. Filòleg. Segimon Ferrer: Descobridor de la coagulació matemàtica. Caràcter escèptic. Negat absolutament per la poesia. Baronessa d'Urpí: Mare d'Agnès i germana del marquès de La Gralla. Fou sogra d'Antoni de Montpalau. Testà en 1840. Animals: Dip: un pretès ésser que es transforma successivament en aranya, borinot, voltor. Plantes: Verdolagues: Planta herbàcia anual de la família de les portulacàcies (Portulaca oleracea), ajaguda, de fulles carnoses i espatulades, flors amb dos sèpals fugaços i cinc pètals grocs, que té propietats antiescorbútiques i diürètiques.  Fotos/dibuixos: Capítol 10: Botànica, zoologia, història: Resum: abans d’anar a Pratdip, Montpalau investiga sobre el lloc on a d’anar. També investiga la llegenda balcànica. Abans de marxar va anar a visitar el baró de Meer. Quan va sortir va veure uns gitanos hongaresos que feien ballar un ós negre i una cabra. Montpalau va decidir marxar a Pratdip. Vocabulari: Mandatari: Persona que, en virtut d'un mandat, accepta del mandant la gestió d'un afer.  Indagar: Cercar de venir en coneixement d'alguna cosa. Llogarret: Llogaret. Subrepticis: Obtingut per subrepció.  Obacs: Dit d'un indret ombrívol, on no arriba el sol.  Selvàtica: Relatiu o pertanyent a les selves. Sebollit: Posar a la tomba un mort, enterrar-lo. Varen sebollir-lo l'1 de desembre passat. Coaguli: Fer que un sistema col·loïdal o líquid presenti coagulació. Plantígrad: Dit dels mamífers terrestres que en caminar posen a terra tota la planta del peu. Localitzacions: No hi ha localitzacions. Personatges: Marquès de la Gralla: Aristòcrata barceloní. Membre de l'Acadèmia de Ciències. Al seu palau, s'hi reunia una famosa tertúlia científica. Era home de bon tarannà i grau autoritat. Tenia entre mans l'estudi de l'aclimatació i explotació de l'estruç per als conreus del Prat de Llobregat. Era germà de la baronessa d'Urpí i, per tant, oncle d'Agnès. Antoni de Montpalau: Naturalista, il·lustrat i liberal etiqueta i classifica totes les espècies per tal de mantenir l'ordre i il·luminar el coneixement de les coses. Tot està sotmès al domini de la raó excepte allò que la raó mateixa no pot percerbre, com l''àurea picuda, una espècie indeterminda que encara no s'ha pogut classificar perquè ningú n'ha pogut descobrir mai cap exemplar i perquè el seu cant és inaudible per a l'orella humana. Monjo Calmet: Especialista en demonologia i vampirisme. Novau: Capità de vaixell. Parent de ordinàries aventures. Tingué una fi misteriosa. Amadeu: Cotxer d'Antoni de Montpalau. Animals: Vampiris diminutus: És un personatge mitològic, un monstre que “sobreviu” xuclant la sang humana. Plantes: Liquen: són uns éssers vius fotosintètics per l'associació d'un fong amb una alga. Fotos/dibuixos: Segona Part: Capítol 1: L’itinerari de M. Laborde: Resum: Hom surt de Barcelona i es dirigeix cap a l'hostal de Molins de rei. Es descriu la sortida i l'entrada de Barcelona tal i com ho va fer el gran viatger Alexandre de Laborde, autor de l'Itinéraire descriptif de l'Espagne. El llibre va tenir tant d'èxit entre les classes cultes de tot Europa. I l'any 1809, calgué publicar-ne una segona edició. Novau, havia carregat, junt amb l'equipatge, i a part de les pistoles consuetud, tres magnífics fusells anglesos. Primerament el camí tenia uns quants sutracs, però al arribà a l'Hostal Nou, la ruta es féu un xic més còmoda. A Vilafranca, Novau comprà una gran quantitat de rastelleres d'alls que carregaren al teulat del carruatge. Montpalau aprofità per fer un tomb pel poble. Entraren a l'Arboç pel portal de Barcelona, donant per acabada la primera etapa del viatge. Vocabulari: Matusser: Barroer. Astoradora: Causar un gros espant (a algú). Àdhuc: Fins i tot, contràriament al que hom podia suposar. Intendent: Funcionari col·locat al cap d’una administració pública. Consuetud: Ús constant, costum.  Liliàcia: Semblant a la flor del lliri blanc. Granític: Relatiu o pertanyent al granit.  Enllustrada: Brillantor d’un objecte brunyit, d’un mineral, d’una gemma. Calitja:  Opacitat lleu de l’aire deguda a la presència de partícules de pols o de sal que li donen un aspecte fumós característic.  Eludia: Evitar. Desaforats: Desmesurat. Opíparament: Abundant i esplèndid, s’aplica a un àpat, a un banquet, etc.  Biaix: Direcció obliqua en què està, es mou, és tallada, alguna cosa.  Pàmpols: fulla de vinya. Torterol: Espiral de vent, de fum.  Ingràvid: Lleuger, sense pes. Xipoll: Lloc aigualós i fangós.  Boixets: Pal petit tornejat de fusta de boix on hi ha enrotllat el fil per a fer puntes de coixí. Delitosos: Fer gustar plenament un plaer.  Esplaiat: Donar expansió. Localitzacions: Portal de Sant Antoni(BCN): Hospitalet: Sant Feliu: Pont de Molins de rei: Sants, San Boi Sarrià Sant: Just i Esplugues: Molins de Rei: Vilafranca: Església de l’Arboç: Personatges: Alexandre de Laborde: Viatger francès que escriví “Voyage pittoresque de l’Espagne” i “Itinéraire descriptif de l’Espagne” amb gran documentació. Tenia els ulls blaus. Féu grans elogis de la salsa maonesa. Amadeu: Cotxer d’Antoni Montpalau. Entrà a la casa quan tenia vuit anys. Es distingí per la fidelitat al seu amo, amb el qual, ben entrada la seixantena, mantenia llargues converses, durant les nits d’insomni, recordant temps passats. Morí als noranta anys, amb fills propis, a San Cugat del Vallès, en una casa que li llegà Antoni de Montpalau. Novau: Explicat anteriorment. Antoni de Montpalau: Explicat anteriorment. Animals: Avutarda géminis: Explicat anteriorment. Cavalls: Explicat anteriorment. Teixidors: Insecte de l'ordre dels heteròpters, de la família dels ranàtrids (Ranatra linearis), de cos estret i cilíndric, amb un llarg sifó respiratori.  Granotes: Explicat anteriorment. Plantes: Pins: Explicat anteriorment. Vinya: Planta de la família de les vitàcies (Vitis vinifera), amb circells opositifolis, de fulles (pàmpols) palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en panícula i fruits (els grans de raïm) en baia arrodonida, en panícula, que constitueixen una fruita excel·lent i dels quals és fet el vi. Fotos/dibuixos: Capítol 2: Els Bandits: Resum: L'endemà a trenc d'alba, reprengueren el viatge. Sortiren cap a Bellvei. Van contemplar un escamot irregular de gent armada que avançava al galop. Montpalau i el seu valerós parent, començaren a disparar llurs pistoles. Inesperadament els sortir un carruatge, Amadeu manà els cavalls fora de la carretera, camp a través. Van conduí el carruatge cap a un pujol que hi havia a la dreta. Al cap de sis hores la situació no havia variat. Montpalau i companyia es quedaven sense municions quan va aparèixer un batalló d'infanteria de la reina. En vista d'això els desconeguts agressors s'abraonaren a llurs cavalls. Montpalau i Novau foren conduïts al Vendrell. Vocabulari: Contrarestada:  Anul·lar els efectes (d’una força, d’una acció, etc.), mitjançant una altra. Sentinella: Soldat armat posat per un temps determinat en un lloc per vigilar-lo, impedir el pas, evitar una sorpresa.  Raquític: Malaltia que es manifesta sobretot en els nens, caracteritzada per una deformació dels ossos deguda a una mineralització defectuosa. Ferre: Ferro. Abellidora: Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació.  Localitzacions: No hi ha. Personatges: Lichnowsky: Explicat anteriorment. Amadeu: Explicat anteriorment. Montpalau: Explicat anteriorment. Novau: Explicat anteriorment. Joan Prim i Prats: Explicat anteriorment. Animals: Cavalls: Explicat anteriorment. Rata: Explicat anteriorment. Papallona: Explicat anteriorment. Plantes: No hi ha plantes. Fotos/dibuixos: S’ha adjuntat anteriorment. Capítol 3: Camí de l’aventura: Resum: Comença explicant la que els catalans estan orgullosos d’haver nascut a Catalunya i el Jove Observador insereix un sonet. Seguidament es passejava Antoni de Montpalau amb Novau pels carrers de Tarragona. A Monsieur Alexandre de Laborde no li agradava Tarragona. Van agafar el camí a Reus. Partiren cap a Falset, la capital del Priorat. La baronessa volia investigar els misteriosos esdeveniments de Pratdip i Antoni de Montpalau va anar amb ella. Vocabulari: Nefandes: Horriblement dolent, execrable. Diatriba: Discurs o escrit que implica una agressió contra persones o institucions. Risible: Que té la facultat de riure. Filigranades: Obra feta de fils d'or, d'argent, entrellaçats i units per soldadures imperceptibles. Erudits: Que té erudició. Aguerrida: Habituar, familiaritzar als perills, a les fatigues de la guerra. Salconduit: Document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza al portador a circular per un territori o travessar una frontera. Personatges: Marti Ardenya: Famós naturalista nat a Altafulla, poble de la provincia de Tarragona. Féu una correcció de Lavoisier. Josep Veciana i Sarria: Nat a Reus. Corresponsal de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Era pare de dues filles en edat de merèixer. Cantaven delicadament “Il baccio furtivo” i “La lacrima viva”. Animals: Òliba gegantina: Gènere d'ocells de l'ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids (Tyto sp), que comprèn 10 espècies, amb una d'europea, l'òliba vulgar (T. alba), de color castany daurat i blanc i que s'alimenta de petits rosegadors. Plantes: Llorer: Arbre perennifoli dioic de la família de les lauràcies (Laurus nobilis), de fulles oblongues agudes i aromàtiques, flors petites i fruits bacciformes negres.  Xiprer: Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies (Cupressus sempervirens), monoic, de capçada fastigiada i fosca, amb fulles imbricades i amb gàlbuls arrodonits, conreat des de temps antics, i que és plantat en jardins, parcs i cementiris.  Localitzacions: Carrers de Tarragona, Tàrraco Imperial – Reus.  Fotos/Dibuixos:  Capítol 4: Pratdip: Resum: Comença fent una descripció de Pratdip i anomenant característiques sobre aquest poblet. Van entrar a la vila on van restar en una gran sala, morts de son. La baronessa de Urpí els hi presenta la seva filla Agnès. Es sent una veu infantil i Montpalau dissimula. S’acaba quan Montpalau fa un repòs. Animals: Porcs salvatges: Plantes: Pi verd: Pi comú: Sapi: Roure: Carrasca: Oró: Faig: Teix: Boix: Marfull: Aladern: Mare-selva: Arbocer: Ginebre bort: Espinal: Avellaner: Grèvol: Sabina: Localitzacions: No hi ha.  Fotos/Dibuixos: Capítol 5: La defensa tacticocientífica: Resum: El marquès de la Gralla està preocupat  per la seva germana i per el cavaller Montpalau. A Pratdip, Montpalau convoca una reunió despres de dinar. Montpalau estava investigant com podia matar al vampir. Va planejar un pla totalment secret. Montpalau, es tanca a una habitació a llegir i ell i el pare Villanueva mantenen una conversa. Vocabulari: Anomalia:  Irregularitat, manca de conformitat a una regla general.  Empírica: Que es funda solament en l'experiència, en l'observació dels fets, en la mera pràctica. Peroració: Acció de perorar. Antídots: Substància que actua sobre una metzina i n'evita els efectes tòxics.  Opuscle: Obra literària o científica de poca extensió. Eximi: Excel·lent en alt grau. Personatges: El marquès de la Gralla: Surt els capítols anteriors. Montpalau: Surt els capítols anteriors. Bartomeu Garriga: Surt els capítols anteriors. Segimon Ferrer: Surt els capítols anteriors. Baronessa: Surt els capítols anteriors. Agnès: Surt els capítols anteriors. Isidre de Novau: Surt els capítols anteriors. Juan Manuel de Ferrery: Eminent científic, nat a Pasajes de San Juan. Féu donació. del cos incorrupte de santa Faustina. Jaume Villanueva: Religiós erudit. Animals: Cucs de mar: És qualsevol animal petit, tou, de forma allargada i amb apèndixs locomotors poc destacats o absents. Vampir: Surt els capítols anteriors. Dip: Surt els capítols anteriors. Plantes: No hi ha. Localitzacions: Sant Pere, Pasajes de San Juan, Scala Dei: Fotos/dibuixos: Capítol 6: El “Phallus impúdicus”: Resum: La nit va caure i el vampir va matar a 6 persones. Mentre Montpalau revisava els cadàvers es va donar compte de que tots estaven sense una gota de sangs, secs com una fusta. A les vuit, Montpalau, acompanyat de Novau, van sortir de Pratdip. Van anar a visitar el cementiri. Els dos cosins es van quedar sols al bosc, ja que Amadeu demanar a Montpalau si podia maraxar. Els dos cosins  van sentir un crit i veieren aparèixer a Amadeu amb la cara blanca i assenyalant un punt del bosc. Quan van arribar al lloc, varen veure un bolet esgarrifós anomenat “phallus impúdicu”. Aquest bolet seria enviat a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Vocabulari: Limfa: Líquid transparent, alcalí, procedent del líquid del teixit intersticial que circula pels vasos limfàtics. Crepitaren: Fer una sèrie de sorolls secs i repetits com els que fa la llenya quan espetarrega. Levites: Individu de la tribu de Leví, a la qual fou concedida la dedicació al culte. Sereno: Funcionari encarregat de la vigilància nocturna en les poblacions petites i, per sectors, a les ciutats. Personatges: Peret Minosca: El ferrer de tall. Leopold Núñez: Agutzil. Pauleta Vinyes: La dona de l’espardenyer. Josepet Aulés: L'enterramorts. Llúcia Terradell: La llevadora. Enriqueta Moles: Filla del recaptador de contribucions, foren víctimes d'aquella fúria xucladora i desenfrenada. Antoni de Montpalau: Surt anteriorment. Amadeu: Surt anteriorment. Novau: Surt anteriorment. Baronessa: Surt anteriorment. Josep Veciana: Nat a Reus. Corresponsal de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona. Era pare de dues filles en edat de merèixer. Animals: Llimac: Nom donat als gastròpodes pulmonats estilomatòfors de la família dels ariònids i dels limàcids, de cos allargat, sense closca aparent i amb la pell dels dors solcada de plecs longitudinals. Gat diabòlic: Mamífer. Plantes: Morera: Arbre amb fulles dentades, flors en espigues i fruits comestibles anomenats mores. Brins de pinassa: Pi de la família de les pinàcies, de capçada de figura piramidal i de color verd fosc. Farigola: Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles linears petites i flors blanquinoses en inflorescències capituliformes. Phallus impúdicus: Bolet vergonyant. Molt rar. Deien si guaria l'alopècia. Localitzacions: No hi ha localitzacions. Fotos/dibuixos: Capítol 7: L’ànima de les plantes: Resum: Un guerriller anomenat “El Mussol” havia demanat la petició de que fós confirmat en el grau de coronel. A la mateixa hora a Pratdip, Montpalau victorejava, car la defensa tacticocientífica havia tingut èxit. La baronessa i Agnès el felicitaren. I Montpalau fèu un parlament sobre el dip. Vocabulari: Guerriller: forma part d’una guerrilla: Lluita armada irregular de grups de paisans contra l'opressor, sigui un exèrcit ocupant o el mateix poder constituït.  Ufana: Pompa, ostentació.  Clarividència: Que hi veu clar, especialment en sentit figurat.  Ofuscació: Enfosquir per intercepció de la llum.  Capteniment: Manera de captenir-se, de presentar-se. Holocaust: Entre els hebreus de l’època bíblica, sacrifici en què la víctima, un animal, era enterament consumida pel foc.  Impàvida: Que no té, no demostra, por.  Tàcita: Que es deixa endevinar sense ésser expressat formalment. Reminiscència: Record d’una cosa quasi oblidada. Personatges: Lichnowsky: Explicat anteriorment. Montpalau: Explicat anteriorment. Agnès: filla de la baronessa d’Urpí. La seva delicadesa presencia commocionava l’ànima de les plantes. Visqué a Pratdip fins a la majoria d’edat. Es maridà amb Antoni de Montpalau, cèlebre naturalista de la primera meitat del segle XIX. Testà en 1874.   Magí Peuderrata: Batlle de Pratdip. D’una ullada descobria el rastre de llebres i perdius. Quan enviduà es traslladà a Barcelona, on es regentà un bordell. Morí de forçat a la Mola de Maó. Animals: Gall: Explicat anteriorment. Dip: Explicat anteriorment. Plantes: Garrofers: Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies (Ceratonia siliqua), de fulles paripinnades i fruits en llegum (garrofa). Localitzacions: No hi ha localitzacions noves. (Pratdip, que ha sortit anteriorment). Fotos/dibuixos: Capítol 8: El vampir: Resum: Es descriu el castell de Pratdip. El senyor Villanueva es sentia preocupat pel castell, investiga i buscar documents. Mentrestant Montpalau estava preparant un perany pel vampir. Tothom estava nerviós. A les dotze es posaren tots en les seves posicions. Al cap d'unes hores aparaguè el vampir. Aquest s'acosta al llit on reposava Agnès. Agnès començà a crida , Montpalau enarborava un crucifici, el vampir retrocedir ràpid en sentir la pudor dels alls i emprengué la fugida. Però de seguida Magí i els seus homes seguiren plegats la pista del vampir. S'introduiren a la cripta. Montpalau tragué un gran cor rutilant de cristall de roca. I Amadeu i Novau tancaren la tomba. Vocabulari: Usurpació: Apropiar-se sense dret Merlets: Prisma d’obra dels que s’alçaven per a defensa al cim d’un mur, d’una torre, a intervals regulars, deixant entre cada dos d’ells una obertura per on poder llançar projectils a l’enemic.  Torbadors:  Alterar la quietud, serenitat, lucidesa Àvid: Que té un desig immoderat d’alguna cosa.  Percaça:  Cercar amb ardor, perseguir la consecució Vetllarien: Estar de guàrdia durant la nit, treballar de nit.  Fatídica: Que anuncia el destí.  Púdic: Honest, cast. Averany: Presagi. Personatges: Villanueva: Religiós erudit. Escriví el “Viaje literario a las Iglesias de España”. Montpalau: Explicat anteriorment. Agnès: Explicat anteriorment. Amadeu: Explicat anteriorment. Magí Peuderrata: Explicat anteriorment. Animals: Vampir: Persona ja morta, però que és imaginada com a àvida i necessitada de xuclar la sang d'altres durant la nit, amb la qual cosa mantindria una vida com mig d'ultratomba i guanyaria alhora per a aquesta els qui han estat víctimes seves.  Ratapinyada: Explicat anteriorment. Plantes: Liliàcies: Família de liliïflores que comprèn espècies herbàcies, molt sovint geòfits bulbosos o rizomatosos.  Localitzacions: No hi ha localitzacions noves. (Pratdip, que ha sortit anteriorment). Fotos/dibuixos: Capítol 9: L’amor: Resum: S’inicia parlant del santuari de la Verge, dista uns cinc quilometres de Pratdip. Antoni de Montpalau fou considerat heroi salvador de Pratdip. A la tarda, Agnès i Montpalau es donaven tendrament les mans i imploraven. Vocabulari: Personatges: Antoni de Montpalau:  naturalista, il·lustrat i liberal etiqueta i classifica totes les espècies per tal de mantenir l'ordre i il·luminar el coneixement de les coses. Tot està sotmès al domini de la raó excepte allò que la raó mateixa no pot percerbre, com l''àurea picuda, una espècie indeterminda que encara no s'ha pogut classificar perquè ningú n'ha pogut descobrir mai cap exemplar i perquè el seu cant és inaudible per a l'orella humana. Marquès de la Gralla: Aristòcrata barceloní. Membre de l'Acadèmia de Ciències. Al seu palau, s'hi reunia una famosa tertúlia científica. Era home de bon tarannà i grau autoritat. Tenia entre mans l'estudi de l'aclimatació i explotació de l'estruç per als conreus del Prat de Llobregat. Era germà de la baronessa d'Urpí i, per tant, oncle d'Agnès. Doctor Samsó Corbella: Metge. Vivia a la plaça d'en Regomir. Contertuli del marquès de la Gralla. La seva muller no li comprenia les íntimes vel·leïtats sentimentals. Fugí a Nàpols amb la cantatriu Teodora Lazzi i acabà de metge del Gran Turc, a Constantinoble. Es féu mundialment famós pel seu “Discurs sobre el contagi de les mosques”. Filòleg Garriga: Contertuli del marquès de la Gralla. Filòleg. Segimon Ferrer: Descubridor de la coagulació matemàtica. Caràcter escèptic. Negat absolutament per la poesia. Baronessa d'Urpí: Mare d'Agnès i germana del marquès de La Gralla. Fou sogra d'Antoni de Montpalau. Testà en 1840. Animals: Dip: un pretès ésser que es transforma successivament en aranya, borinot, voltor. Plantes: Lianes silvestres: Planta enfiladissa llenyosa.   Localitzacions: No hi ha. Fotos/Dibuixos: Capítol 10: Una història dels carpats: Resum: Explica les investigacions del pare Villanueva respecte l’origen i la naturalesa del dip. Explica resumint, la història del pare Villanueva i conceptes sobre l’Onofre de Dip. Tothom queda sorprès sobre la terrible historia. Diuen que l’atacant ha sigut un guerriller desconegut en el país, El Mussol. Acaba quan Montpalau agafa la mà d’Agnès i besant-la diu que l’endemà començaria la persecució del Mussol. Vocabulari: Personatges: Marquès de la Gralla: Aristòcrata barceloní. Membre de l'Acadèmia de Ciències. Al seu palau, s'hi reunia una famosa tertúlia científica. Era home de bon tarannà i grau autoritat. Tenia entre mans l'estudi de l'aclimatació i explotació de l'estruç per als conreus del Prat de Llobregat. Era germà de la baronessa d'Urpí i, per tant, oncle d'Agnès. Antoni de Montpalau:  naturalista, il·lustrat i liberal etiqueta i classifica totes les espècies per tal de mantenir l'ordre i il·luminar el coneixement de les coses. Tot està sotmès al domini de la raó excepte allò que la raó mateixa no pot percerbre, com l''àurea picuda, una espècie indeterminda que encara no s'ha pogut classificar perquè ningú n'ha pogut descobrir mai cap exemplar i perquè el seu cant és inaudible per a l'orella humana. Monjo Calmet: Especialista en demonologia i vampirisme. Novau: Capità de vaixell. Parent de ordinàries aventures. Tingué una fi misteriosa. Amadeu: Cotxer d'Antoni de Montpalau. Animals: Vampiris diminutus: és un personatge mitològic, un monstre que “sobreviu” xuclant la sang humana. Plantes: Liquen: són uns éssers vius fotosintètics per l'associació d'un fong amb una alga. Localitzacions: No hi ha. Fotos/Dibuixos: No hi ha. Tercera Part: Capítol 1: El comte de Morella: Resum: Cabrera i els seus ajudants estan preparant per quina zona volen entrar a conquerir. Un dels seus ajudant li diu que han de conquerir Gandesa perquè si tenen Gandesa ja tenen els tres regnes conquerits(Catalunya, Aragó i Valencia). El problema que tenien es que no hi havia gaires carreteres i no podien portar gaire artilleria. Cabrera s’assabenta que hi ha algú anomenat Mussol que ha entrat a la seva jurisdicció. Vocabulari: Colrat: El sol, un bronzejador, la intempèrie, emmorenir la pell. Pesantor: Atracció d'un cos per la massa d'un astre a causa de la gravitació. Dispèpsia: Digestió alterada o aviciada. Frare: Religiós pertanyent a certs ordes, especialment als mendicants.  Cuiros: Cuir. Orogràfic: Relatiu o pertanyent a l'orografia. Furibund: Ple de fúria, inflamat d'ira. Artilleria: Conjunt de canons, de morters, d'obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent Falcies: Falcilla.  Personatges: Ramon Cabrera: mariscal dels exèrcits carlins d'Aragó, València i Múrcia i Comte de Morella. Carles V: Majestat, era un home de figura romàntica. Joan Martí: Metge. Carles Arissó: Metge. General Forcadell: General. General Llagostera: General. Animals: No hi ha. Plantes: No hi ha. Localitzacions:  Catalunya, Aragó, València, Cantavieja. Fotos/Dibuixos: No hi ha. Capítol 2: Gandesa, la flor del món: Resum: Montpalau, Novau i la seva tripulació estaven a l’Ebre, en busca del Mussol. Van arribar a un lloc on els guardaven les càrregues que duien a sobre i menjaren. Van arribar a Corbera. Allà van ser conduits a casa de Batlle. Es  van reunir i Montpalau els hi explica el que passa a Gandesa. Després van sopar i van acompanyaren Montpalau a la fonda. Vocabulari: Timó: Peça plana articulada en un eix vertical al codast d'una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l'aigua, fa girar l'embarcació a dreta o a esquerra, respectivament. Tílburi: Cotxe de dues rodes, sense coberta, per a dues persones i tirat per un sol cavall. Canyissars: Lloc poblat de canyissos.  Manyaga: De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Percaça: Percaçament. Sengles: Un per a cadascuna de dues o més persones o coses. Escamot: Petit conjunt de persones que van plegades, especialment de soldats, policies, etc.  Dissertant: Persona que disserta. Jurisconsults: Docte en qüestions de dret. Casuistes: Persona versada en casuística.  Vèrbola: El fet de parlar loquaç ment, verbosament. Apotecari: Aquell que, antigament, preparava medicaments.  Soca-rel: Aquell que, antigament, preparava medicaments.  Francmaçònic: Relatiu o pertanyent a la francmaçoneria o als francmaçons. Eufòric: Relatiu o pertanyent a l'eufòria. Apoteòsic: Que constitueix una apoteosi.  Grinyolador: Crit de dolor, d'impaciència, etc., del gos i altres animals.  Personatges: Montpalau descrit els capítols anteriors Amadeu descrit els capítols anteriors Novau descrit els capítols anteriors Josep Alcoverro: Batlle. Antoni Galvan: Metge, erudit lector i gran coneixedor dels plaers de la taula. Oriol Mani: Juriconsult casuistes. Josep M.Pascual: Juriconsult casuistes. Francesc Escoda: Director de l'Administració de Correus, gran caçador i cantador de jotes. Josep Sol: Ric comerciant a l'engròs, de vèrbola matemàtica. Pablo Ruiz: Apotecari, filòsof a estones perdudes, aragonès de soca-rel. Manuel Ocaña: Notari, liberal, una mica francmaçònic, eufòric ballador de polques. Animals: No hi ha. Plantes: No hi ha. Localitzacions: Ebre, Miravet, Tortosa, Móra, Benissanet, Cardó, Tivissa, Pratdip, Pinell de Brai, Gandesa, Font Calda, Marina, Corbera.  Fotos/Dibuixos No hi ha. Capítol 3: Un projecte de llei: Resum: Eren quarts de set del matí, quan van sentir un enorme terrabastall. Montpalau es vestí de cop i no tardà en comprendre que la vila era atacada pels carlins. Se sentien crits de “ Visca la constitució”. Les dones transportaven municions. Lichnowsky no podia suportar els trons. No paraven d'esclatar bombes. Els nostres amics anaren a buscar a la fonda els moderníssims fusells anglesos. Montpalau decidí puja al campanar de l'església, des del qual dominarien totes les línies carlines. El poble de Gandesa estava molt emocionat per la conducta dels forasters i que agraïa llur contribució a la defensa, amb llàgrimes als ulls. Vocabulari: Blasfemava: Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants. Barricades: Parapet improvisat fet amb tota mena d’objectes per a destorbar el pas. Adelerades: Passió que hom posa en una acció.  Impàvid: Que no té, no demostra, por El·líptic:  Corba plana closa que resulta de tallar la superfície d’un con de revolució per un pla que no és paral·lel a cap de les seves generatrius, els punts de la qual corba posseeixen tots la propietat que la suma de llurs distàncies a dos punts fixos o focus és constant. Baiards: Aparell format de dues barres llargues paral·leles amb una plataforma al mig per a transportar-hi, generalment a pes de braços, persones, materials de construcció i altres objectes. Comboi: Conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta plegats.  Indumentària: Estudi de la manera de vestir segons els països i les èpoques.  Levites: Israelita de la tribu de Leví, dedicat al servei del temple.  Profuses:  Gran abundància.  Jurisconsults:  Persona docta en qüestions de dret. Casuistes: Que regeix casos especials, dit d’una disposició. Diatriba: Crítica virulenta. Fefaent:  Que fa fe, digne de fe. Rúbrica: En els manuscrits i en els impresos antics, part que era escrita amb lletres vermelles.  Personatges: Montpalau: Explicat anteriorment. Amadeu: Explicat anteriorment. Isidre de Novau: Explicat anteriorment. Galvan: Metge liberal de Gandesa. Tocava la campaneta quan anava a recollir els ferits. Lichnowsky: Explicat anteriorment. El Mussol: Vegi’s Onofre de Dip. El vampir. Durant la guerra carlina se’l conegué pel Mussol. Fou cavaller del rei En Jaume. S’enamorà de la duquessa Meczyr, ésser No-Mort, la qual li inoculà la terrible condició. Era senyor de Pratdip. Trobà la pau a mans d’Antoni de Montpalau, després de moltes vicissituds, que es conten en aquesta novel·la. Animals: Diplodocus: Rèptil fòssil de l'ordre dels saurisquis (Diplodocus sp), de grans dimensions, amb el cap petit i un cervell minúscul, i un pes d'unes vint tones. Plantes: No hi ha. Localitzacions: No hi ha. Fotos/dibuixos: Capítol 4: El país de les puces: Resum: Montpalau i els seus ajudants restaren a Gandesa encara uns quants dies, agombolats per l'afecte general de la població. Anaren a Vall-de-roures, on es trobaren una velleta que els va dir una endevinalla. Al cap d'una estona deduïren l'endevinalla i enfilaren, doncs, cap els ports de Beseit. Van passar la nit a una masia. A l'alba , travessaren una contrada molt plana, però curulla de rocs. Es començaren a gratar. De cop i volta veieren venir unes taques negres, que feien uns salts prodigiosos. Eren puces enormes. Montpalau produí un fum espès i balsàmic. Les puces es quedaren a relativa distància, i els tres genets creuaren aquell veritable exèrcit de puces gegantines, brandant les atxes fumigadores. Vocabulari: Agombolats: Tenir sol·lícitament cura (d’algú) fent tot allò que ell tot sol no podria o no sabria fer Excelsa: Que és sublim, excel·lent, situat en el lloc més elevat. Alopècia: Absència de pèl o de cabells a les regions del cos que normalment en posseeixen. Remorejants: Alçar remor. Carrasca: Arbre de la família de les fagàcies, semblant a l’alzina però més rabassut, de fulla més curta i grisenca o glaucescent a l’anvers i propi de climes més continentals o més secs Guisa: manera Atxes: Ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens. Ciclòpies:  Construït amb grans blocs irregulars de pedra, sense cap material que els uneixi i generalment amb alguna pedra petita que fa de falca Personatges: Montpalau: Explicat anteriorment. Galvan: Metge liberal de Gandesa. Tocava la campaneta quan anava a recollir els ferits. El Mussol: Explicat anteriorment. Amadeu: Explicat anteriorment. Isidre de Novau: Explicat anteriorment. Animals: Puces: Nom genèric de diverses espècies d'insectes de l'ordre dels sifonàpters, de petites dimensions, cos comprimit, sense ales, aparell bucal picador-xuclador i potes llargues. La puça comuna (Pulex irritans) pot transmetre, amb la picada, a l'home diversos paràsits. Plantes: No hi ha. Localitzacions: No hi ha. Fotos/dibuixos: Capítol 5: La captura: Resum: Els tres barcelonins es veuen obligats a romandre a la salsera al qual van arribar tres hores després. Plovia. Descriu la ciutat. Dels tractats de Gregori Mayans i Siscars i d’Antoni de Campmany van preguntar: ¿Potser el col·lega matemàtic navegava l’existència del diable. Es van formar dos grups de contrincants: Josep Ignasi, l’hereu del marquès, contemplava les discussions amb cara molt espiritual. Vocabulari: Escepticisme: Doctrina filosòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat. Peroració: La darrera part d'un discurs. Dogmàtic: Part de la teologia, de caràcter sistemàtic, que tracta del goma i que hom distingeix de la teologia bíblica i de la moral. Personatges: Surten en altres capítols. Animals: Puces: Insecte sifonàpter, de petites dimensions, cos comprimit, sense ales, amb potes llargues i fortes que li permeten de fer grans salts, que viu sobre diferents animals als quals xucla la sang.  Larves: Animal en un estadi de desenvolupament embrionari que té lloc fora de l’ou o del cos dels progenitors, al final del qual assoleix l’estat adult.  Àguiles reialistes:  Ocell de la família dels accipítrids, que arriba a fer 89 centímetres de llargada, de plomatge brunenc, més clar a la part del cap, l’àguila per excel·lència.  Plantes: Pi: Surt en altres capítols. Llorer: surt en altres capítols Olivera: Natural d’Oliva.  Arbós: surt en altres capítols Ginebre: surt en altres capítols  Alsina: Roure: surt en altres capítols Xiprer: surt en altres capítols. Murtra:  Arbust perennifoli de la família de les mirtàcies, de fulles ovades, lluents i aromàtiques, flors blanques i fruit en baia, el murtó, que es fa a les màquies de les terres mediterrànies d’hivern temperat  Savina: surt en altres capítols Garbons: Feix de sarments o de branquillons per a fer foc, alimentar el bestiar, etc. Boix: surt en altres capítols Taronger: Arbre perennifoli de la família de les rutàcies, un xic espinós, de tronc curt i capçada arrodonida, fulles coriàcies d’un verd intens, amplament el·líptiques i amb el pecíol alat, flors blanques aromàtiques, solitàries o en petits grups, i fruit en hesperidi, la taronja, originari de l’Àsia sud-oriental, cultivat, sovint extensament, com a fruiter i emprat en medicina i perfumeria Romaní: Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles linears, coriàcies, amb els marges revoluts, tomentoses i blanques per sota, i flors generalment d’un blau clar amb taques més fosques, pròpia de les brolles mediterrànies, cultivada de vegades als jardins i emprada com a condiment Farigola: Mata de la família de les labiades, molt aromàtica, de fulles oblongues i petites, i flors bilabiades, rosades, violàcies o blanques, en inflorescències terminals, freqüent a les timonedes i als matollars mediterranis, de la qual s’obté el timol  Espígol: Mata aromàtica de la família de les labiades, de fulles molt estretes i flors blaves o violàcies en inflorescència terminal interrompuda, en què s’intercalen bràctees membranoses ovades, pròpia sobretot de prats i matollars secs de la muntanya mediterrània i cultivada per extreure’n un oli essencial emprat en perfumeria i com a aromatitzant  Sàlvia: Mata de la família de les labiades, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, gruixudes i amb els nervis molt marcats, i flors grosses violàcies, amb el llavi superior de la corol·la comprimit, en inflorescències terminals vistoses, que es fa a la muntanya mediterrània i es cultiva com a medicinal Donzell: Planta herbàcia de la família de les compostes, grisenca, de fulles dos o tres cops pinnatisectes, i petits capítols hemisfèrics, grocs, penjants i disposats en panícula, pròpia dels herbassars nitròfils secs, emprada com a medicinal i en la fabricació de vermuts i licors del tipus de l’absenta  Tomanyí: Mata de la família de les labiades, aromàtica, tomentosa i poc o molt grisenca, de fulles gairebé linears disposades en gran part en fascicles axil·lars i flors d’un violeta o púrpura fosc agrupades en espiga densa i gruixuda, coronada per un feix de bràctees violàcies o purpúries, que es fa en terrenys àcids de les brolles mediterrànies Localitzacions: No n'hi ha. Fotos/dibuixos: Capítol 6: L’abominable contaminació: Resum: S’inicia amb el general Ramon Cabrera, explicant que es trobava realment molt malalt. Els metges estaven desesperats. Sofria unes periòdiques pèrdues de sang, cosa pròpia de l’anèmia. Sentia un característic soroll d’ales de ratapinyada a les orelles. També es queixava de somnambulisme. Montpalau confessa que persegueix un vampir. Cabrera va fer un crit. Montpalau va demanar ajuda i li va donar una infusió. Van haver d’establir torns per vigilar-lo durant la nit. Vocabulari: Lívida: D'una pal·lidesa blavosa. Furóncol: Inflamació circumscrita de la pell, la seu de la qual és l'aparell piloso-sebaci. Copalta: Capell de copa alta. Personatges: Surten en altres capítols. Animals: No hi ha cap. Plantes: No hi ha cap. Localitzacions: No n'hi ha. Fotos/dibuixos: No hi ha. Capítol 7: Ordre a l’exèrcit contra el no-mort: Resum: Hom entra a Morella. Descriuen com és la ciutat. El castell és el mig de la muntanya. Cabrera hi tenia el seu quarter general. Els nostres amics eren a Barcelona, rodejats d'una gran consideració, però amb un estatut jurídic peculiar, car, de dret, eren presoners ideològicament oposats al carlisme. Montpalau, amb l'enèrgica defensa antivampírica de la persona de cabrera, aconseguí resultats positius. Cabrera demostrà una afecció i agraïments eterns. No obstant això, Montpalau patia per l'estat del compte de Morella. Vocabulari: Merlets: Cadascun dels petits pilars d'obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l'un i l'altre un espai per a poder tirar contra l'enemic. Emporxada: Posar alguna cosa sota porxo. Llustre: Brillantor d'un objecte brunyit. Canonges: Antigament, clergue que seguia una regla o cànon. Artillada: Armar amb peces d'artilleria (una fortificació, un vaixell, etc.). Capons: Poncella. Inoculació: Addició al metall líquid, prèvia a l'emmotllament, de substàncies que actuen de nuclis de cristal·lització i en modifiquen, així, la microestructura cristal·lina i les propietats físiques i mecàniques. Misericòrdia: Profunda pietat o compassió que impulsa a perdonar i a socórrer. Omnipotents: Que té el poder de fer tot el que vol. Aflicció: Estat de qui està afligit. Tedèum: Cerimònia religiosa solemne en què hom canta aquest himne. Oprobi: Deshonor públic, ignomínia. Infame: Digne d'infàmia, notòriament vil, detestable Infàmia: Blasme públic per quelcom de deshonorant. Francmaçònic: Relatiu o pertanyent a la francmaçoneria o als francmaçons. Personatges: Han sortit anteriorment. Animals: No hi ha. Plantes: No hi ha. Localitzacions: No hi ha. Fotos/dibuixos: No hi ha. Capítol 8: L’avenc: Resum: El príncep Lichnowski va decidir anar a Morella degut el seu “fracàs”. Al mateix temps a Morella, el general en cap dels exèrcits d’Aragó, València i Múrcia, l'invicte Ramon Cabrera, determinava evacuar la ciutat, deixant-hi només l'estricta guarnició de defensa i traslladar el quarter general a Xerta. El compte d'Espanya havia caigut. Montpalau acompanyat d'Amadeu, Isidre i l'ajudant del general, el valerós Forcadell, exploraren l'avenc del difunt. Arribaren en una mena de túnel, travessaren una sala, es sentia una melodia de mineral de fons. Al darrere tenien una aranya monstruosa, no tenia ulls. Recularen amb precaució i es trobaren un cuc blanc, de proporcions grandioses. Trobaren el taüt del vampir, però aquest havia fugit a temps. Montpalau explicà als seus companys, els efectes terribles d'aquell animal. Vocabulari: Perllongada: Biga o peça de fusta que, disposada transversalment a l'embigat d'un sostre, el sosté. Melonaire: Persona que comercia amb melons. Afalagades: Que afalaga. Trabucs: Capgirar o tombar un receptacle de manera que se'n buidi el contingut. Coronel: Cap o oficial superior que té el grau més elevat en els exèrcits de terra i aire, per sobre del tinent coronel. Arpegis: Disposició successiva dels sons d'un acord. Personatges: Han sortit anteriorment. Animals: No hi ha. Plantes: No hi ha. Localitzacions: No hi ha. Fotos/dibuixos: No hi ha. Capítol 9: El que està escrit: Resum: Cabrera empitjora després de la mossegada del vampir. Vocabulari: Capitulat: Rendir-se. Numantina: Defensa numantina, així és cridada la defensa tenaç d'una posició fins al límit, sovint en condicions desesperades. Emmudiren: Esdevenir mut, perdre la paraula. Personatges: O’Donnell: Explicat anteriorment. Cabrera: Explicat anteriorment. Morella: Explicat anteriorment. Montpalau: Explicat anteriorment. El Mussol: Explicat anteriorment. General Zurbano: Valerós general de la reina. Va esser afusellat, sense formació de causa, el 21 de gener de 1845, amb els seus dos fills. Episodi tristíssim de la política de XIX. Animals: Cavall: Explicat anteriorment. Plantes: No hi ha. Localitzacions: Fotos/dibuixos: S’han insert anteriorment. Quarta Part: Capítol 1: El pas de l’Ebre: Resum: El príncep Lichnowsky li escriu una carta. Comencen a operar a Cabrera. L’operació era arriscada i perillosa. Vocabulari: Datava: Determinar la data o temps en què ha estat feta o ha passat  Impensat: No pensat, que s’esdevé sense haver-hi pensat. Arrelat: Una idea, un sentiment, un costum, etc., que es fa difícil d’extirpar o d’extingir, fixar-se profundament. Afonar: enfonsar Clarivident: Que hi veu clar, especialment en sentit figurat.  Baiard: Aparell format de dues barres llargues paral·leles amb una plataforma al mig per a transportar-hi, generalment a pes de braços, persones, materials de construcció i altres objectes. Desgavell: Desordre complet Incautes: No caut, que no té cautela. Intendència:  Cos de les forces armades encarregat de l’administració de cabals i avituallaments, així com del proveïment d’aliment, vestit i material a les tropes. Personatges: Príncep Lichowsky: Descrit als capítols anteriors. Cabrera: Descrit als capítols anteriors. Novau: Descrit als capítols anteriors. Montpalau: Descrit als capítols anteriors. Comte de Morella: Descrit als capítols anteriors. O'Donell: Descrit als capítols anteriors. Amadeu: Descrit als capítols anteriors. Plantes: Farigola: És un subarbust de la família de les labiades. Animals: Setters:  Resistent i atlètic que forma part de la família Setter, juntament amb el Setter irlandès roig, el Setter irlandès roig i blanc i el Gordon Setter. Camaleó: Són un conjunt d'espècies de rèptils saures de la família Chamaeleonidae. Gavines: Són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids. Localitzacions: No hi ha. Fotos / Dibuixos: Capítol 2: La ruta: Resum: S’inicia amb la publicació d’un ban fet per Espartero. Hi ha un seguit de articles. El marques de la Gralla i el Canonge de Matons, dedicaven llargs i minuciosos estudis sobre telepatia i vampirisme. L’exercit del comte de Morella travessava Catalunya seguint un trajecte rectilini. L’endemà continuaren la marxa cap a Vallbona de les Monges on Montpalau admirà el sepulcre de la reina. Després l’exercit emprenia el camí de Berga. Vocabulari: Ban: Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població. Facciosos: Persona que forma part d’una facció política violenta. Salconduit: Document lliurat per una autoritat, que permet a qui el porta d’anar en un lloc, tornar-ne, sense perill que l’en privin. Forassenyats: Fora de seny, emportat per la ira, la ràbia. Perols: Vas de metall, ordinàriament de forma hemisfèrica, per a anar al foc. Cossis: Atuell gran, de terrissa, de metall o de plàstic, de forma de tronc de con, destinat principalment a fer-hi la bugada. Conventual: Relatiu o pertanyent a un convent, que resideix en un convent. Personatges: Duc de la Vicòria i de Morella: Descrit als capítols anteriors. Cabrera: Descrit als capítols anteriors. O'Donell: Descrit als capítols anteriors. Zurbano: Descrit als capítols anteriors. Espartero: Descrit als capítols anteriors. Carles III: Descrit als capítols anteriors. Marquès de la Gralla: Descrit als capítols anteriors. Canonge Matons: Descrit als capítols anteriors. Madoz i Fontaneda: Descrit als capítols anteriors. Josep Ignasi: Descrit als capítols anteriors. Amadeu: Descrit als capítols anteriors. Carles V: Descrit als capítols anteriors. Plantes: No n'hi ha. Animals: Avutarda gèminis: Misteriós animal que obsessionà durant molts anys els naturalistes científics. De sobte, desaparegué de la terra. Sauri volador: Deixalla prehistòrica. Parlava com un lloro. Era lent i somiós i espantava els gossos amb la seva presència Localitzacions: No hi ha. Dibuixos/Fotos: No hi ha. Capítol 3: Berga: Resum: Estaven a prop de Santa Maria de Queralt, descendí lentament per una vella façana esquerdada. Entraren un capellà i un mosso d’esquadra, feien una junta i parlaven sobre Cabrera i el seu exèrcit que es dirigien cap el poble. Vocabulari: Mansardes: Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinació. Expedites: Lliure de destorb. Invicte: Mai vençut, sempre victoriós. Borinot: Gènere d'insectes himenòpters de la família dels àpids (Bombus sp), semblants a les abelles, però més grossos i molt peluts, de vol brogent. Estrèpit: Soroll fort. Torterol: Espiral de vent, de fum. Personatges: Han surtit anteriorment. Animals: No hi ha. Plantes: No hi ha. Localitzacions: No hi ha. Fotos/Dibuixos: No hi ha. Capítol 4: El patètic dels cavalls: Resum: La primera providència que dictà Cabrera ,al cap de dos dies d'haver entrat a Berga, fou la d'empresonar la Reial Junta Governativa. Cabrera va reorganitzà l'administració de cap a peus. La situació política general, però, anava empitjorant ràpidament. Tot feia preveure una catàstrofe. Espartero acumulava un poderosíssim exèrcit. Amb aquest exèrcit, era clar que Berga no podria resistir. El Comte de Morella no havia empitjorat físicament, però sofria una depressió moral aguda. Antoni Montpalau, amb el beneplàcit de Cabrera, instal•là unes oficines al carrer del Sant Crist, per tal d'organitzar la perquisició del rastre del No-Mort. Vocabulari: Personatges: Han sortit anteriorment. Animals: No hi ha. Plantes: No hi ha. Fotos/Dibuixos: No hi ha. Localitzacions: Perpinyà. Capítol 5: La darrere investigació: Resum: Mentre van caminant senten els sorolls de bales. Van anar al santuari de Santa Maria de Queralt i després van anar a Pedret. Allà van entrar a una cripta. Després tornaren a Berga. Allà Montpalau va rebre una carta. Vocabulari: Esperonar: Punyir el cavall amb els esperons. Impàvid: Sense por. Estràbics: Relatiu o pertanyent a l'estrabisme. Afecció: a la vista en què els eixos visuals no són paral•lels en la posició primària de la mirada o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments. Canilla: Gossada emprada sobretot en caça menor. Personatges: Lichnowsky: Descrit anteriorment. Montpalau: Descrit anteriorment. Mussol: Descrit anteriorment. Milà i Fontanals: Mestre de Menéndez i Pelayo. Influí poderosament en la Renaixença. Animals: Cavalls: Descrit anteriorment. Plantes: No hi ha. Fotos/Dibuixos: No hi ha. Localitzacions: Calaceit i Alcanyis – a prop de Codonyeda. Capítol 6: La carta: Resum: Montpalau obra la carta. Era una carta de Onofre de Dip, el Mussol. Vocabulari: Llòbrec: Fosc, tenebrós. Sojorns: Estar-se en un lloc durant un cert temps. Concupiscent: Dominat per la concupiscència. Tendència: Espontània, prèvia a l'opció lliure, que inclina la voluntat vers un bé parcial. Paorosa: Que fa por, que infon por. Personatges: Montpalau: Descrit anteriorment. Meczyr: Hongaresa i bellíssima. Fou escapçada i esquarterada. Inoculà a Onofre de Dip. El Mussol: Descrit anteriorment. Cabrera: Descrit anteriorment. Animals: Cavall: Descrit anteriorment. Plantes: No hi ha. Fotos/Dibuixos: No hi ha. Localitzacions: No hi ha. Capítol 7: La caiguda de Berga: Resum: S’inicia amb el dia de la presa de Berga. Cabrera li dóna llibertat a Antoni de Montpalau. Explica la “vida militar i política d’Espartero”. Explica el trist final de l’exèrcit de Carles V. El princep Lichnowsky corria cap al nord, cercant refugi segur. Vocabulari: Fatídic: Que anuncia el destí. Fluctuació: Moure’s com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit, adés en l’oposat.  Exabruptes: Cosa dita bruscament, sense preàmbul Pal·liar: Dissimular la importància (d’una falta). Baluards: Terraplè avançat que forma part de les muralles d’una ciutat.  Exhortava:  Induir amb paraules persuasives. Impel·lint: Fer moure empenyent.  Acoltellant: Donar coltellades (a algú o a alguna cosa), ferir amb el coltell.  Suscitat: Fer néixer (una cosa), promoure-la. Personatges: Cabrera: Descrit als capítols anteriors. Montpalau: Descrit als capítols anteriors. Amadeu: Descrit als capítols anteriors. Novau: Descrit als capítols anteriors. Comte de Morella: Descrit als capítols anteriors. Espartero: Descrit als capítols anteriors. Duc de la Victòria: És un títol nobiliari espanyol creat el 14 de desembre de 1839, per la reina Isabel II, a favor del capità general Joaquín Baldomero Espartero i Álvarez de Toro. General León: Va ser un militar espanyol que va aconseguir el rang de tinent general. Carles V: Descrit als capítols anteriors. Príncep Lichnowsky: Descrit als capítols anteriors. Canonge Tristany: Fou un sacerdot i mariscal de camp carlí. Animals: Dip: Descrit als capítols anteriors. Plantes: No n'hi ha. Fotos/Dibuixos: No n'hi ha. Localitzacions: No n'hi ha. Capítol 8: Onofre de Dip troba la pau: Resum: S’inicia amb un dia negre, amb un vent fort. Estava el comte de Morella, Montpalau i el seu cosí, Isidre. Arribaren a una masia volada anomenada de la Pera o de l’Espluga. Vocabulari: Rústecs: Fer néixer (una cosa), promoure-la. Lassitud: Cansament, fatiga. Breviari: Llibre manual que conté la litúrgia de les hores en el catolicisme.  Estola: Ornament usat en la litúrgica cristiana que es penja del coll i consisteix en una banda de roba d’uns 2 metres de llarg amb tres creus, l’una al mig i les altres als extrems. Personatges: Cabrera: Descrit als capítols anteriors. Montpalau: Descrit als capítols anteriors. Amadeu: Descrit als capítols anteriors. Novau: Descrit als capítols anteriors. Canonge Matons: Descrit als capítols anteriors. El príncep Lichnowsky: Descrit als capítols anteriors. Animals: Ovelles: Mamífer remugant de la subfamília dels ovins i de la família dels bòvids (Ovis aries), de cos robust i arrodonit cobert per un pelatge (llana) de color blanc o terrós, cap curt i front ample i que és criada per la seva carn, la llana i la llet.  Dip: Descrit als capítols anteriors. Plantes: No n'hi ha. Fotos/Dibuixos: No n'hi ha. Localitzacions: No n'hi ha. Capítol 9: La fi de la vida heroica: Resum: En arribar altra volta a Castella de n'Hug, esperaven el comte de Morella els oficials Ferran Pineda i Lluís Adell, que havien anat a la frontera a negociar amb el general francès Castellane les condicions de l'internament de l'exèrcit a França. Cabrera medità sobre aquestes condicons i després, reunint tots els oficials els digué estic convençut que el meu deure és de salvar-vos passant a França, car el rei no m'ha autoritzat a negociar amb l'enemic. Quan acabà, tots els oficials ploraren. Tohom feia els preparatius per marxar. Els voluntaris del guerriller Tristany, que havien determinat de continuar la guerra a Catalunya. Aparagué mig desmaitat el príncep Lichnowsky. L'auxiliaren a corre-cuita. Montpalau i els seus companys penetraren cap Espanya. Vocabulari: Legítima: Conforme a les lleis o al dret.  Ignomínia: Menyspreu públic. Argelaga: Arbust fortament espinós de la família de les papilionàcies (Genista scorpius), de fulles simples i escasses i de petites flors grogues agrupades en ramells.  Gendarmes: A França i en uns altres països, militar destinat a mantenir l'ordre i la seguretat pública. Brida: Fre o mos del cavall, el mul, etc., amb les regnes i les altres corretges que serveixen per a subjectar-lo al cap de l'animal.  Personatges: Animals: Plantes: Fotos/Dibuixos: Localitzacions: Castellar de n’Hug, Espanya. Capítol 10: El retorn a l’amor: Resum: Barcelona estava de festa. Havia arribat la notícia de l'acabament de la guerra. Mentrestant, el canonge de Matons, Montpalau i els seus amics retornaven a Barcelona per la ruta més segura i ràpida, o sia la de Ripoll. El general Carbó, ex company del pare de Montpalau, organitzà un acte ìntim per celebrar l'acabament de la guerra. Calia salvar la constitució a tota costa. El general Carbó acomiadà els nostres amics a la cruïlla de la carretera de St Joan de les Abadesses.Estaven arribant a Barcelona, tots les carrers estaven de festa. Dugueren a Montpalau al saló de les recepcions, el marqués estava admirat. Bartolomeu Garriga, el filòleg, àvid de detalls, volia preguntar, delirava en inferns vampírics. El nostre naturalista es llança als peus de la seva estimada mentre li besava la mà. Des de la llunyania, “l'àurea picuda”, entornava el cant perfecte, melòdicament i harmònicament inaudible. Vocabulari: Ostentació:  Acció d'ostentar o mostrar.  Règia: Relatiu o pertanyent al rei o a la reina.  Palafreners: Criat que acompanyava el seu senyor menant-li el cavall pel fre.  Nimfes: Cadascuna de les divinitats de la natura venerades pels grecs antics com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs, dels boscs i de les muntanyes.  aledicció: Acció de maleir. Atzagaiades: Llança de git curta i de poc pes.  Sedalina: Nom comercial del cotó merceritzat. Personatges: No hi ha. Animals: No hi ha. Plantes: No hi ha. Fotos/Dibuixos: No hi ha. Localitzacions: No hi ha